Domènec Fita  Cartellista: s'exposa l’obra de Fita en Cartell i el recull de cartells com a protagonista de la seva activitat artística.

L'exposició és una conseqüència del treball d’inventari i recol·lecció fet per Antoni Monturiol, llicenciat en història de l’Art i Magda Pujolàs, dissenyadora, posat en valor per Santi Barjau, doctor en història de l’art i amb un catàleg inventari de Roser Bover per a la exposició coordinada pel patró de la Fundació Fita, Kim Bover.

La inauguració tindrà lloc el dimarts dia 22/02/2022 a les 19h a la seu de la Fundació Fita, a la Casa de Cultura

Horari de visita:

- Sala gran: de dilluns a divendres de 9 a 20h

- Sala seu (interior): de dilluns a divendres de 16 a 20h

FITA en Cartell és una exposició de material Efímer, passatger, en ser fet sobre un suport de baixa qualitat per ser abandonat camí a la deixalleria una vegada complert l’objectiu de proclamar l’esdeveniment.

El filòsof i pensador DEMÒCRIT, ara deu fer uns 2.450 anys, afirmava: TOT ALLÓ QUE EXISTEIX ÉS FRUIT DE L’ATZAR. D’aquest màxima en FITA n’era un defensor obstinat, i amb insistència va posar en valor que la seva obra ABSTRACTA sovint era fruit de l’atzar.

Aquest atzar que va fer que un 14 d’agost de l’any 1927 Fita fos entregat en custodia a la Casa de Cultura, aleshores Casa de Misericòrdia. Que un 13 de desembre de 1953 Fita caigués d’una bastida amb conseqüències irrecuperables pel seu cos. Que una vegada recuperat, amb tota l’entrega de la seva dona, l’Àngela Rodeja, fos capaç, gràcies a la seva tenacitat i el seu obrar, de ser una de les figures més rellevants de l’art català del segle XX, com manifesta en el pròleg del catàleg d’aquesta exposició l’Albert Piñeira.

L’atzar també va fer que en Toni Monturiol l’any 2018 proposés a en Fita i a la Fundació de fer un recull-inventari del seus cartells.

El resultat és el que avui presentem. Els més de 175 cartells inventariats els hem agrupat en 5 àmbits:

• Fita Cartellista.
• Obra de Fita en cartell.
• Fita en Cartell.
• Fita i altres artistes
• Cartells de l’Estudi d’Art Fita

Fita no va ser un cartellista però els seus cartells son pràctics, molt personals, i sovint formen part de l’obra que té entre mans, no deixa de ser un element més del seu fer. Si busquem un denominador comú a l’hora de composar un cartell trobarem la seva pròpia grafia que amb els més de seixanta d’anys de sistemàtica compositiva ha configurat un grafisme propi.

Amb paraules de Fita: “ …el text també forma part de les exigències de creativitat i coherència formal d’un cartell..” És per això que l’exposició recull aquesta CALIGRAFIA.

Una CALIGRAFIA que s’evidencia en molts dels seus cartells i també en el seu Art integrat. L’obra significativa en referència a aquest àmbit és la columna de la Història, que li va encarregar l’Ajuntament de Girona l’any 1985.

Els diccionaris defineixen com a Cartell el “full manuscrit o imprès que s’exposa a un lloc visible per comunicar alguna cosa al públic”

Doncs la columna de la Història és un CARTELL PETRI, en aquest cas gens efímer, com succeïa amb les columnes romanes o egípcies, que servien per perpetuar en la memòria el fets més significatius i alguns personatges il·lustres destacables.

En l’assentament de la columna, una base piramidal sobre els quatre rius de la ciutat, hi trobem una frase colpidora de Salvador Espriu, del poema La pell de Brau “Visqui eternament en l'ordre de la pau en el treball en la difícil i merescuda llibertat"

L’autoretrat com a disciplina hereva del treball assajat durant l’aprenentatge en la acadèmia va ser un recurs de treball quan no tenia model i alhora era font d’inspiració per la recerca cap a nous horitzons. El quadre AUTORETRAT de 1976 vol ser una mostra d’aquest furgar, d’aquest assajar, i es presenta conjuntament amb uns cartells on l’autoretrat és la imatge de reclam. 

Alexandre Cirici, amb motiu de l’exposició antològica que es va fer l’any 1980, deia: “ l’interès de Fita per l’autoretrat, no és una expressió de vanitat personal, és la manifestació d’acceptar-se tal com és. No és qüestió d’orgull personal sinó d’una voluntat d’acceptar i de partir de la seva pròpia realitat”.

En una anotació podem llegir: “ …el grup de teles que contenen elements figuratius, aquelles on el goig tradicional de pintar queda alterat pel moviment de la model…” i així accepta plaent la casualitat, quan modifica sobre la marxa el sentit d’unes figures que ell elabora amb traços essencials  amb fluïds d’esprai, o empremtes amb parracs xops de pintura…no deixa de controlar l’atzar provocat, dominant per no perdre res, sinó que n’augmenta l’expressió (paraules d’Antoni Puigverd: Fita  Xofer de l’atzar o la nua veritat de les coses, 2007)

Perceptible 1982 és una de les obres que respon a l’anotació que he explicat d’aquestes veladures de NU sota un llençol i forma part dels cartells que fan referència a aquestes percepcions.

Trobareu dins el pati interior de l’espai de la Fundació un quadre amb un cartell de XESCO, permeteu-me afegir Boix i Masramon i nebot d’en Quim Masramon que va ser un gran amic i mentor dels Fita. Xesco va compartir les seves angoixes i contrarietats amb estades a casa els Fita i amb una correspondència intima i personal que està guardada a l’arxiu.

Aquest quadre, conjuntament amb unes obres dedicades al Rock, és una peça de mida molt gran que convida a preguntar-se com s’ho feia una persona amb mobilitat reduïda. Així, Fita és un artista que no té límits i alhora molt generós

Molts dels cartells que va fer per a entitats, associacions i esdeveniments puntuals ho va fer desinteressadament. Tal  com va fer amb el llenç de Xesco, que va regalar a l’ajuntament i ara llueix en les parets de la facultat de Psicologia.

En la majoria dels 17 cartells de l’àmbit Fita cartellista, l’artista deixa sovint el seu segell personal de compromís, sigui social, polític o religiós. Els talls, els estrips en la pròpia l’obra, son formes de mostrar la disconformitat amb l’ordre preestablert.

Hem volgut posar en context uns quants cartells relacionant-los amb obra realitzada per tal de que hom pugui establir correspondències on el cartell forma part de tot el que ha fet i construït al llarg de la seva vida.

El Bloc de notes esdevé una eina més de treball, és una mena de dietari minuciós on l’artista reflexiona sobre el que fa. En algunes fornícules podreu veure un petit recull dels quasi bé 600 blocs inventariats.

Hem posat en valor el cartell de l’Exposició Antològica a Santa Coloma de l’any 1977, amb una reproducció a escala quatre vegades més gran, per tal de facilitar-ne la lectura del text que Marià Oliver va escriure quan l’artista tenia 30 anys, i no deixa de ser curiós que el que diu ve a ser un pròleg del que va continuar fent fins que l’atzar, el 9 de novembre de 2020, amb la poca energia que li restava i estirat al llit, li va fer anar dibuixant amb les mans en una tela sense ordit, acompanyat de l’Àngela i l’Anna. Varen ser uns dies difícils per totes les restriccions que ens ha portat la pandèmia, per la qual cosa no ens va ser possible acomiadar-lo com ens hauria agradat.

Joaquim Bover i Busquet, Comissari de l’exposició “Fita en Cartell”, Arquitecte i Patró de la Fundació Fita. 22/02/2022