Representant de La Diputació De Girona Vicepresident
Josep Radresa Fonts
Secretari
Vocals Institucionals
Isabel Bernal, Representant de La Generalitat de Catalunya, Lluc Salellas, Representant de l’ajuntament de Girona, Jordi Camps, Representant de la Diputació de Girona
Vocals Personals
Joaquim Bover Busquet, Sandra Casas i Mascarós, Jordi Colomer i Coromina, Maria Escatllar i Soler, Joaquim Jubert i Gruart, Montserrat Feixas i Vihé, Carme Ors Puig, Joaquim Ma Puigvert i Solà, Joaquim Rabaseda i Matas, Xavier Soy i Soler
Patrons d’honor
Reial Acadèmia De Belles Arts De Sant Jordi
Equip de la fundació
Josep Radresa I Fonts
Secretari
Xavier Soy I Soler
Relacions Institucionals
Joaquim Bover Busquet
Comissari i Disseny d’espais
Joaquim Jubert I Gruart
Cursos i Conferències
Maria Escatllar Soler
Jornades Pedagògiques
Montserrat Feixas Vihé
Relacions internacionals i promoció de la Pau
Carme Ors Puig
Administració i Coordinació
Anastasia Gnezdilova
Conservadora de la col·lecció
Col·laboradors
Roser Bover Busquet
Disseny corporatiu
Plei Audiovisuals
Gravacions i Documentals
Rafel Bosch Aragó
Reportatges Fotogràfics
Foster the Market
Disseny i Manteniment Web
Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.
Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra. Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat
En relació a la seva obra, Fita diu:
“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art inte- grat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.
Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, in- dustrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 varia- cions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testi- moni en diferents publicacions).
Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta es- pecificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”