Objectius
Història de la fundació
La Fundació Fita es va constituir l’any 2000 gràcies a l’impuls de la Diputació de Girona i la pròpia voluntat de Domènec Fita i Àngela Rodeja.
Diverses institucions integren el patronat: Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona i Ajuntament de Girona; també la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, com a patró d’Honor; i persones vinculades a Fita, a títol particular.
La primera seu es va ubicar al carrer Hortes núm. 22, en els locals d’Expoart, galeria dirigida per Àngela Rodeja. La Fundació Fita es va traslladar el 2015 a la Casa de Cultura de Girona, la casa que va acollir Fita des de la infància fins a la joventut.
En el primer decenni, la Fundació va dedicar-se a inventariar l’obra de l’artista seguint els criteris establerts per l’autor, que es concreten en 17 apartats.
El 2014 es va publicar la biografia “Domènec Fita, l’home de l’art integrat”, con- figurada per Joan Domènec i Moner.
L’any 2017, en motiu dels 90 anys de l’artista, es van presentar a la ciutat de
Girona sis espais expositius que permetien fer una lectura transversal del tre-
ball realitzat per Fita.
Aquesta exposició mostra la riquesa temàtica i la varietat de tècniques, recursos i materials que empra l’artista; i fa palès que Fita, tal com ell mateix manifesta orgullosament, és un artista sense un estil concret.
Estatuts
Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.
Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra. Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat
En relació a la seva obra, Fita diu:
“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art inte- grat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.
Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, in- dustrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 varia- cions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testi- moni en diferents publicacions).
Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta es- pecificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”
Domènec Fita
