Exposició

EXPOART, 1984-2002, innovant

Inici
28 octubre, 2025
Fi
3 gener, 2026

Una dona creadora en la maduresa

Aquesta exposició té com a objectiu explicar la trajectoria artística i cultural de la Galeria Expoart i d’Angela Rodeja, galerista i dona emprenedora que va donar un nou impuls al món de l’art català a finals del segle XX. Sens dubte una figura mereixedora d’honor i reconeixement per la seva tasca com a activista cultural a Girona, entre els anys vuitanta i els 2000.

La Galeria Expoart va començar com una plataforma autogestionada per difondre l’obra de Domènec Fita, però, de seguida, es va obrir també a altres creadors, molts d’ells joves que, Rodeja, amb un
criteri solid i propi, escollia a consciencia per tal de donar-los a conèixer.

Àngela Rodeja (Olot, 1931) va ser una figura clau en la dinamització cultural de Girona i Barcelona entre els anys vuitanta i noranta. Com a galerista al capdavant d’Expoart, del 1984 fins al 2002, va saber conjugar la presentació de creadors joves amb artistes ja consolidats, oferint un espai obert a totes les disciplines en les seves galeries.

El fons d’art consta de més de 163 peces, de les quals n’hem escollit les més representatives artísticament del conjunt de 86 d’artistes.

L’exposició aplega obra pictorica, escultòrica i també un resum de documentació gráfica de les activitats de la galeria, que actuava com a avantguarda cultural. Va ser un aparador i alhora una proclama del procés de desconstrucció que va viure la creativitat artística durant la segona meitat del segle XX.

Aprofitem l’avinentesa per mostrar la primera etapa artística de l’Angela Rodeja, la d’artista de
tapissos, un primer pas per connectar i fer créixer una carrera solida, compromesa.

Dijous 11 de desembre a les 18h. Sala d’exposicions de la Casa de Cultura de Girona. 
Els comissaris Kim Bover i Carme Ors i les curadores Nuri Aldeguer i Anastasia Gnezdilova ens oferiran una VISITA GUIADA a l’exposició que mostra una selecció dels artistes que van exposar a la galeria Expoart entre els anys 1984 i 2002 a Girona i Barcelona.

Documents

Galeria d'imatges

Comparteix

Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.

Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra. Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

En relació a la seva obra, Fita diu:

“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art inte- grat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.

Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, in- dustrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 varia- cions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testi- moni en diferents publicacions).

Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta es- pecificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”

Domènec Fita