Exposició

«Esquerda del temps», de Roser Bover i Clara Oliveras

Inici
20 setembre, 2019
Fi
15 novembre, 2019

La Fundació Fita inaugura l’exposició ‘Esquerda del temps’ de Roser Bover i Clara Oliveras, comissariada per Kim Bover i oberta fins al 15 de novembre De forma paral·lela, a la sala petita s’exposa ‘Força i gest’, una selecció d’obres de Domènec Fita, que daten del 1975 al 1999

Roser Bover (Girona, 1961) i Clara Oliveras (Girona, 1963) van inaugurar el passat divendres, 20 de setembre, l’exposició ‘Esquerda del temps’ a la Fundació Fita de Girona, en el marc del cicle Diàlegs IV. En aquest cicle, comissariat pel patró de la Fundació Kim Bover, es presenten obres d’artistes que han tingut, durant la seva trajectòria, algun vincle amb Domènec Fita. Fita va donar classes tant a Bover com a Oliveras a principis dels anys vuitanta, quan es preparaven per les proves d’accés a la carrera de Belles Arts a Barcelona.

A la instal·lació ‘Esquerdes del temps’, Oliveras mostra un treball d’escultura a partir d’objectes de ceràmica i porcellana reciclats, sota el títol ‘Europa’. Per la seva banda, Bover ha creat un mosaic de seixanta dibuixos de mans de persones refugiades i nàufrags amb grafit sobre paper. El títol d’aquests dibuixos, ‘Cristalls d’alè’, està inspirat amb un poema de Paul Celan, que porta aquest mateix nom. Un dibuix de més grans dimensions, ‘Damunt l’erm’, costa d’uns peus nusos sense rumb. En tots dos casos, es tracta d’una reflexió i denúncia sobre el drama que pateixen les persones emigrants i refugiades. La crítica d’art Magdala Perpinyà parla de les dues creadores al tríptic de l’exposició: «D’alguna manera, ambdues artistes conceben el llenguatge artístic com una forma de col·locar-se en la ferida i convertir-la en un espai de conflicte i resistència. Els seus projectes visuals deixen entreveure aquesta esquerda del temps, aquest malestar provocat pel desencaixament del subjecte amb el món contemporani. Es tracta, doncs, d’apropiar-se de les paraules de Bertolt Brecht quan animava a construir de nou prenent com a punt de partença els moments difícils del present.» Perpinyà introdueix el conjunt d’escultures, figures de porcellana i joguets transformats, de Clara Oliveras amb aquestes paraules: «L’artista al·ludeix a una Europa en declivi, governada per especuladors i buròcrates, més preocupats de satisfer al capital financer i digital que d’atendre els reclams de la ciutadania. I ho fa apropiant-se d’objectes de decoració propis de les classes mitjanes, de joguets extrets de l’imaginari dels dibuixos animats i d’altres fetitxes de la cultura popular que manipula i transforma amb la intenció transmutar el seu potencial evocatiu. […]L’artista juga amb la fascinació visual i els codis iconogràfics d’aquests elements decoratius, alguns d’ells succedanis barats del luxe burgès, per fer palès allò que hi ha rere un món volgudament infantilitzat i edulcorat.» Per la seva banda, Bover, amb ‘Cristalls d’alè’, posa el focus al fenomen migratori i a les persones refugiades que intenten arribar a Europa o creuar la frontera de Mèxic amb els Estats Units: «Roser Bover es centra precisament en la invisibilització del refugiat com a individu al qual se li nega la possibilitat d’expressar-se amb veu pròpia. D’alguna manera la seva obra al·ludeix al que la pensadora índia Gayatri Spivak ha descrit com a subjecte ‘subaltern’, per referir-se aquelles persones o comunitats que –per qüestions de gènere, raça o classe social- tot i alçar la veu ningú els escolta», diu la crítica d’art. Magdala Perpinyà conclou: «Fer brollar la ferida, no amagar-la, construir-hi un niu des d’on pugui créixer un espai de recomposició i d’humanització de l’ésser enfront de les emergències del nostre temps. És aquest el repte que ens proposen Clara Oliveras i Roser Bover».

Fotos inauguració: Càmera Rosa

Galeria d'imatges

Comparteix

Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.

Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra. Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

En relació a la seva obra, Fita diu:

“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art inte- grat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.

Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, in- dustrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 varia- cions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testi- moni en diferents publicacions).

Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta es- pecificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”

Domènec Fita