Fes-te amic!

Exposició

El que perden els lladres, ho troben els saurins

Inici
20 octubre, 2022
Fi
9 desembre, 2022

Inauguració el 20 d’octubre a les 19h a la Fundació Fita

Si es pretenen classificar totes les coses del món, es veurà que les categories es confonen sovint. Quina importància té una galleda, una salutació, o un pensament?
Quin gust té un àpat, una decepció, o un armari endreçat? Quin sentit té un fil, una muntanya, o un amic?
Com en un mercat de segona, tercera o quarta mà, els gestos i els objectes es barregen amb precisió amb unes experiències que parlen de les coses catalogades com a realment imprescindibles. Així són els treballs que Sebi Subirós i Ester Baulida presenten a l’exposició el que perden els lladres, ho troben els saurins. En aquest projecte compartit, cada un d’ells en fa la seva proposta.
Potser també es podria formular la pregunta de si les coses imprescindibles són universals, però això haurà de ser en una altra ocasió.

El dissabte 12 de novembre de 2022 es farà una passejada amb el saurí Joan Coll. El punt de trobada serà a la sala d’exposicions de la Fundació Fita a les 9h del matí. No hi ha cap hora precisa d’acabament de l’activitat, que pot allargar-se fins al migdia. Si hi voleu participar truqueu al 972 21 64 65 de 9h a 15h, o escriviu un email a fundaciofita@gmail.com

Galeria d'imatges

Comparteix

Tornar a Exposicions

Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.

Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra. Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

En relació a la seva obra, Fita diu:

“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art inte- grat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.

Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, in- dustrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 varia- cions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testi- moni en diferents publicacions).

Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta es- pecificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”

Domènec Fita