Dmitry Sirotkin presenta, a la Casa de Cultura de Girona, el projecte «Filtracions». El fotògraf i artista contemporani de Sant Petersburg Dmitry Sirotkin, que exposa i treballa a l’Hermitage, és també dissenyador de llibres, membre de la Unió d’Artistes de Rússia i forma part de l’equip del Museu Estatal de l’Hermitage. La seva obra explora grans temàtiques com la formació de la personalitat, la continuïtat generacional i el futur de la civilització moderna, utilitzant no només la fotografia, sinó també el vídeo, els collages, el grafisme, els objectes i les instal·lacions.
«Filtracions» és una poderosa meditació visual sobre les ambicions humanes i els desitjos de conquesta que es repeteixen al llarg dels segles, una reflexió colpidora sobre el poder, la guerra i el destí de la humanitat.
Quan la guerra sembla llunyana, la percebem aliena; però quan se’ns ’acosta, la fràgil frontera entre el nostre present i les tragèdies del passat es fon i desapareix. L’obra qüestiona si la violència —inseparable de la naturalesa humana— no condemna una vegada i una altra civilitzacions senceres a la desaparició i empeny la humanitat cap a la seva pròpia autodestrucció.
La instal·lació ens endinsa en un univers carregat de símbols: un museu adormit, llumins consumits, ruïnes d’imperis caiguts. La motllura barroca d’un sostre degota aigua fosa dins beines ennegrides; de la profunditat del guix i la calç brollen fragments de gravats sobre les guerres colonials d’Alexandre el Gran. Sobre una taula, els mapes geogràfics s’estoven, les fronteres s’esborren i els camps de batalla es sobreposen, diluint qualsevol ordre conegut.
Els herois dels reportatges de guerra de Robert Capa s’entrellacen amb guerres antigues reinterpretades a través del classicisme francès; fragments de gravats de Gérard Audran, Barthel Beham i Francisco de Goya evoquen el dolor i l’agonia dels cossos humans. Tot plegat construeix una imatge del cercle etern de la violència, un caos que es cargola en espiral i arrossega pobles i civilitzacions cap a l’abisme.
La doble espiral: poder i tecnologia
En paral·lel, el projecte assenyala una segona espiral accelerada —la del progrés tècnic— que avui amenaça de fer desaparèixer el planeta sencer. Sirotkin planteja preguntes incòmodes: no és una bogeria continuar sotmesos a les nostres pròpies ambicions? Podrem aturar-nos abans de l’autodestrucció? O l’agressivitat humana és tan profunda que ens impedeix trencar aquest cicle?
La història adverteix que els imperis més poderosos han caigut encegats per la set de domini i de riquesa. Però, realment la humanitat ha après alguna cosa? Hem canviat si encara no sabem vèncer les nostres debilitats?
Dimecres 26 de novembre a les 19h: Conferència “Reflexions sobre la guerra, la pau i l’art”, de Montserrat Feixas Vihé.
En aquesta xerrada parlarem de com l’art ha reflectit la guerra i la violència al llarg de la història, des de la glorificació de les conquestes en l’antiguitat fins a la crítica i denúncia de la brutalitat dels conflictes moderns. Obres com Guernica de Picasso han mostrat la destrucció humana de la guerra, mentre que autors contemporanis com Dmitry Sirotkin utilitzen mitjans com la fotografia i les instal·lacions per denunciar i sensibilitzar sobre els traumes del conflicte. Però cal també parlar del paper fonamental de l’art en la reconstrucció postconflicte, promovent la memòria, la sanació emocional i la reconciliació a través de projectes de pau.
