Fes-te amic!

Domènec Fita, “padrí” d’una escultura seva a Sta. Coloma.

3 juny 2018
Jordi Ferrer
El Punt Avui

La dotzena edició del projecte Apadrinem Escultures, dels Amics de la Unesco de Girona, va dur dijous Domènec Fita a Santa Coloma de Farners. Fita (Girona, 18-8-1927) va donar prestigi a un acte amb els escolars dels centres de primària locals, el Castell de Farners, Sant Salvador d’Horta i la Salle Farners, que va tenir lloc al geriàtric. Tots, mestres i alumnes, van fer de padrins.

Anys enrere, Fita havia realitzat una escultura sobre sant Josep en homenatge a l’orde de les monges de la Congregació de les Filles de Sant Josep o josefines, que havien gestionat el geriàtric colomenc, que duu el nom de Sant Salvador d’Horta. De Fita, es van obrir a finals de l’any passat sis exposicions a la ciutat de Girona en motiu dels seus 90 anys. En una al Museu d’Art, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va lloar l’esforç de l’artista per “harmonitzar humanitat i espiritualitat”.

Artistes locals

Dijous a Santa Coloma, Fita va recordar la vinculació amb els articles colomencs com ara Josep Beulas, Josep Martí-Sabé i Jesús Carles de Vilallonga, explica l’alcalde i regidor de Cultura de Santa Coloma, Joan Martí (ERC). En l’acte, també hi van ser la regidora d’Educació, Teresa Garcia (MES), responsables del Centre de Recursos Pedagògics de la Selva 1 i Dolors Reig, la presidenta d’Amics de la Unesco de Girona.

El projecte artístic i educatiu Apadrinem Escultures permet als alumnes treballar una escultura i conèixer-ne l’autor, l’entorn i el significat, explica Martí. L’any passat, els escultors van analitzar El temps, la vida i la memòria, de Josep Maria Fontanet, i el 2014, per exemple, van aprofundir en Simbologia, una escultura de Martí-Sabé que és al davant del consistori.

Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.

Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra. Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

En relació a la seva obra, Fita diu:

“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art inte- grat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.

Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, in- dustrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 varia- cions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testi- moni en diferents publicacions).

Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta es- pecificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”

Domènec Fita