Cursos, conferències i projectes educatius

GLOSSARI FITA 6 (N)U

Inici
Fi

Joaquim Jubert Gruart i Kim Bover i Busquet. Cicle de conferències sobre el NU

17 de març (dijous), 19,30 h

            “El Nu en la historia de l’Art i en l’obra de Fita”, a càrrec de J. Jubert Gruart

31 de març (dijous), 19:30h

            “L’arquitectura del NU en l’obra de Fita ”, a càrrec de Kim Bover i Busquet.

L’Arquitectura del NU en l’obra de Fita. Què li comporta l’Acadèmia com a fonament de l’edifici que ha anat construint Fita al llarg dels seus 88 anys concretat en el gènere NU.

Dins una realitat més real que no pas virtual, intentaré plantejar el NU sabent-me nu en les inquietuds crues a l’entorn de la nuesa.

7 d’abril (dijous), 19:30h

             “Història de L’origine du monde de Gustave Courbet”, a càrrec de J. Jubert Gruart.

Gustave Courbet (1819-1877) pintà un inusitat nu femení que ha estat qualificat de “icona de la modernitat”. Dins del marc de l’exposició FITA/NU i de les diferents conferències que s’hi desenvolupen, s’analitzarà l’extraordinària història d’aquesta pintura des de la seva creació (1866) – i la identificació de les possibles models- fins la seva incorporació a la col·lecció del museu parisenc del Quai d’Orsay i exposició al públic a l’any 1995, resseguint el seu llarg i tortuós itinerari: del quarto de bany del primer propietari (el turc Khalil-Bey) a la col·lecció del baró Ferenc Hatvany (a Budapest), seguit de l’enigmàtic furt nazi o soviètic i l’estranya recuperació i compra final pel psicoanalista Jacques Lacan, concloent amb la donació a l’Estat francès per Sylvia Bataille.

12 de maig (dijous), 19:30h

             “El romànic pornogràfic”, a càrrec de J. Jubert Gruart.

Als murs exteriors de força esglesioles romàniques de Cantabria, Astúries, Palència, Andorra, Girona, … en els permòdols (canecillos) més alts hi figuren abundància de representacions d’humans i d’animals exhibint els òrgans genitals i practicant activitats que avui anomenem pornogràfiques. És indubtable que la seva presència té un objectiu que no és ni decoratiu ni provocador d’escàndol. En resseguir de forma seqüenciada les imatges i analitzar-les, a més d’apreciar-ne l’impacte iconogràfic, es possible identificar-hi una molt explicita lliçó moral.

26 de maig (dijous), 19:30h

               “El nu, una experiència viscuda”, a càrrec de Domènec Fita.

De ben jovenet jo admirava l’art clàssic, tan el dels grecs com el del Renaixement, i Miquel Àngel era el meu escultor preferit. N’hi havia també d’altres, com els de la Grècia clàssica Mirón, Fidies i el Partenó, i Praxíteles, amb les seves particulars representacions del nu. Teníem aquests models en guix, i els dibuixàvem com a exercici. Vam créixer aprenent el que representava la cultura grega i la valoració que feien de l’ésser humà, de la representació humana, a més de la filosofia, i vam aprendre també com el Renaixement s’endinsava en l’espai, en la perspectiva, en l’anatomia dels éssers i en la vida.

Tota aquesta formació, a l’inici del segle XX, va entrar en el joc de transgredir el classicisme com un alliberament de les formes per a entrar en nous conceptes. I a partir d’aquesta deriva van venir les reflexions particulars, que, en el meu cas, eren el tema a desglossar com a experiència personal dins d’un lloc i d’un temps, d’una nova creativitat. És el meu nu.

Fita

%name%
%name%
%name%
%name%

Com a resultat de tot aquest treball, i amb l’ànim de potenciar-lo i difondre’l, el dia 1 d’agost del 2000 es constituí la Fundació Fita, amb unes 10.000 obres de Fita fitxades i registrades, dividides en els dinou àmbits esmentats anteriorment.

Fita es defineix en quatre conceptes: ser útil, servir, llibertat i creativitat. Aquests són els impulsos que mouen la seva obra. Enllaç a l’article de la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Fita_i_Molat

En relació a la seva obra, Fita diu:

“La meva obra es pot distribuir en 19 apartats: art abstracte, art integrat, art religiós, autoretrat, blocs, cartells, ceràmica, dibuix, escrits, escultura, fauna, Girona, medi i art, nu, obra gràfica, pedagogia, pintura, rostre i vitralls. Un d’aquests apartats és l’art inte- grat, que ha conduit bona part de la meva tasca, perquè art integrat vol dir estudiar una obra per a un lloc determinat i una finalitat determinada, per la qual s’ha de buscar el punt de vista, l’espai ambiental, els materials i les expressions més adequades, a més dels diferents referents històrics.

Aquest hàbit d’estudiar cada obra segons aquesta sèrie de condicionants (client, espai, tema, oficis i tècniques relacionades, in- dustrials, projectes i proves) la converteix en un procés llarg i de molts biaixos o direccions diferents. I això, lluny de semblar feina en va és un enriquiment molt valuós que a mi m’ha dotat de grans mitjans tècnics per a expressar-me, apart del fet que cada obra pot ser un tema de plantejament particular o d’estudi d’una sèrie determinada, per a després entrar en d’altres diferents. I aquesta llibertat d’actuació porta a trobar, per exemple, durant l’any 1991/92 20 variacions diferents dins de la meva obra, el 2000 35 varia- cions de sèries diferents, 33 l’any 2001 i 44 l’any 2002 (aquests són els anys en què he tingut cura de recollir-ho i donar-ne testi- moni en diferents publicacions).

Això vol dir que en la meva tasca artística s’hi poden assenyalar dos aspectes que per a mi són primordials: els 19 apartats en què es pot conceptualitzar la meva obra i els canvis o expressions diferents que es produeixen al llarg de l’any. Crec que aquesta es- pecificitat és de gran interès perquè és la manera com enfoco l’art, la meva forma de treballar i el concepte que en tinc.”

Domènec Fita